Powerpoint Segle xx
View more presentations from Jordi Borràs Panosa.
jueves, 19 de mayo de 2011
miércoles, 18 de mayo de 2011
Resum segle XX
1. PRIMERA GUERRA MUNDIAL:
La primera guerra mundial va tenir lloc l'any 1914. La guerra estava protagonitzada per dues grans potencies:
-La triple entesa(França, Rússia, Gran Bretanya)
-La triple aliança.(Alemanya, Àustria-hongria,Itàlia) aquest blog va ser reforçat pels estatas units des del 1917.
Causes imediates:
-La rivalitat entre les potències colonials.
-L'exaltació nacionalista.
-El conflicte dels balcans.
La primera guerra mundial va esclatar perquè al 1914 va ser assesinat l'hereu de l'imperi Austrohongarès en mans d'un estudiant Bosnià, llavors Àustria va declarar la guerra a Sèrvia però Rússia va intervenir per protegir Sèrvia i Alemanya, aliada amb Àustria, va declarar la guerra a Rússia i França.
Guerra de moviments: els alemanys van atacar a França, al principi semblava que els alemanys guanyarien però els excercits francès i anglès van aconseguir aturar a els alemanys a la batalla de Marne.
Guerra de trinxeres: desprès dels primers moviments els fronts es van immobilitzar i es van obrir trinxeres de Suïssa fins el mar Nord.
Aleshores va caldre la recerca de nous aliats ja que guanyar un pam de territori suposava milers de morts. Al 1915 Itàlia va intervenir a favor dels aliats.
-Al 1917 els russos es retirem de la guerra, això va fer que els EUA intervenguessin a la guerra.
El tractat de Versalles: va ser el tractat més important de la Pau amb Alemanya. Es va signar a Versalles i els vençadors (Triple entesa) van imposar una sèrie de condicions:
-Alemanya era la única culpable de l'esclat del conflicte.
-Desmentellava tot l'excèrcit d'alemanya.
-Es retornaven tots els territoris conquerits durant la guerra.
A proposta del president Wilson es va crear una nova organització, La Societat de Nacions (SDN), que garantitzava la pau, fomentava la cooperació internacional i vigilava el compliment del tractat.
2. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA:
La revolució russa va ser un moviment social clau en l'historia del segle XX. Va sorgir com a producte de les tensions a la societat russa que la primera guerra mundial havia portat. Finalment la revolució va acabar am el règim tsarista i va instaurar un govern comunista liderat per Lenin.
Primerament, Rússia es trobava en una situació gairebé feudal. Un govern autoritari liderat pel tsar exercia una economia basada en l'agricultura i no respectava els drets humans.
Des de 1905 el país va començar a experimentar una sèrie de canvis econòmics com la introducció al procés industrial, fet que va comportar un proletariat descontent per les condicions laborals.
-La revolució bolxevic: març de 1917
Les protestes espontànies de la població de San Petes-burg van desencadenar en moviments revolucionaris contra el règim tsarista. El règim va caure i es va instaurar un govern provisional amb el suport dels soviets obrers.
Per una banda, el Govern provisional va establir llibertats polítiques. Per l'altra els Soviets els Soviets no estaven contents amb el govern provisional van anar fent més dures les seves crítiques. Eren governs contradictoris.
Més endavant, el govern provisional va acabar en mans d' Alexandre Kerensky un socialista revolucionari. En vista de totes les mancances que el govern provisional no podia assolir, van sorgir els bolxevics, que semblaven l'esperan-ça del poble. El seu lema: pau, terra i pa.
-La revolució bolxevic: novembre de 1917
Després de molts dubtes per part dels dirigents bolxevics, Lenin va decidir actuar amb l'ajuda de Trotsky, que va liderar l'exèrcit roig, una milícia de soldats revolucionaris controlada per el partit de Lenin.
El cop d'Estat del 7 de novembre va resultar funcionar i el govern provisional va ser destituït. Lenin va col·locar-se al front d'un govern basat en un partit de dos cents mil membres que proclamava un inici de d'una nova etapa comunis-ta.
Lenin i el seu govern van formar el PCUS (Partit Comunista de l'Unió Soviètic).
3.L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES:
Els estats units van sortir molt beneficiats de la 1ra Guerra mundial, la venda de aliments, armes i productes industrials a Europa, i a més les pèrdues humanes van ser mínimes per a ells.
Al final de la gran guerra Estats Units era la primera potencia econòmica mundial: la seva producció agrícola era molt elevada i la industrial gairebé arribava al 50% de la producció mundial.
A més molts països d'Europa estaven endeutats amb Amèrica la qual cosa va representar un major enriquiment d'aquest país.
La dècada consecutiva a la fi de la gran guerra va ser de gran prosperitat per als Estats Units i es va consolidar l'estil de vida americà basat en el consumisme.
L'expansió d'Estats Units es va basar en la transformació del procés de producció de bens. D'una banda, el taylorisme i el fordisme van incrementar la productivitat i reduir els costos.
D'altra banda, l'augment dels salaris, els préstecs bancaris, les campanyes publicitàries , etc. van obrir les portes a l'era del consum de masses.
La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la borsa. L'eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa. D'avant el gran desfici borsari la població es va exaltar i demanaven crèdits per a comprar més i més accions.
En mig d'aquesta eufòria, Europa va acabar de recuperar-se, per tant va deixar de necessitar els productes d'Estats Units i va apostar per a la seva pròpia producció. Això va afectar molt a els Estats Units, va començar per els pagesos que van haver d'eliminar excedents ja que no venien productes a l'altre continent, a la industria va passar un esdeveniment semblant, l'acumulació d'estocs va desencadenar una continua baixada de preus que va acabar amb el tancament de moltes empreses.
A mida que passava el temps, mes negocis havien de tancar i l'atur va pujar encara més.
El 24 d'octubre de 1929 (dijous negre) la borsa estatunidenca va patir el que s'anomena el crac borsari del 29, que va provocar la fallida de molts bancs, el nombre d'aturats va augmentar i Amèrica es va sumir en la Gran Depressió, que mes tard es va escampar per la resta del mon.
La primera guerra mundial va tenir lloc l'any 1914. La guerra estava protagonitzada per dues grans potencies:
-La triple entesa(França, Rússia, Gran Bretanya)
-La triple aliança.(Alemanya, Àustria-hongria,Itàlia) aquest blog va ser reforçat pels estatas units des del 1917.
Causes imediates:
-La rivalitat entre les potències colonials.
-L'exaltació nacionalista.
-El conflicte dels balcans.
La primera guerra mundial va esclatar perquè al 1914 va ser assesinat l'hereu de l'imperi Austrohongarès en mans d'un estudiant Bosnià, llavors Àustria va declarar la guerra a Sèrvia però Rússia va intervenir per protegir Sèrvia i Alemanya, aliada amb Àustria, va declarar la guerra a Rússia i França.
Guerra de moviments: els alemanys van atacar a França, al principi semblava que els alemanys guanyarien però els excercits francès i anglès van aconseguir aturar a els alemanys a la batalla de Marne.
Guerra de trinxeres: desprès dels primers moviments els fronts es van immobilitzar i es van obrir trinxeres de Suïssa fins el mar Nord.
Aleshores va caldre la recerca de nous aliats ja que guanyar un pam de territori suposava milers de morts. Al 1915 Itàlia va intervenir a favor dels aliats.
-Al 1917 els russos es retirem de la guerra, això va fer que els EUA intervenguessin a la guerra.
El tractat de Versalles: va ser el tractat més important de la Pau amb Alemanya. Es va signar a Versalles i els vençadors (Triple entesa) van imposar una sèrie de condicions:
-Alemanya era la única culpable de l'esclat del conflicte.
-Desmentellava tot l'excèrcit d'alemanya.
-Es retornaven tots els territoris conquerits durant la guerra.
A proposta del president Wilson es va crear una nova organització, La Societat de Nacions (SDN), que garantitzava la pau, fomentava la cooperació internacional i vigilava el compliment del tractat.
2. LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA:
La revolució russa va ser un moviment social clau en l'historia del segle XX. Va sorgir com a producte de les tensions a la societat russa que la primera guerra mundial havia portat. Finalment la revolució va acabar am el règim tsarista i va instaurar un govern comunista liderat per Lenin.
Primerament, Rússia es trobava en una situació gairebé feudal. Un govern autoritari liderat pel tsar exercia una economia basada en l'agricultura i no respectava els drets humans.
Des de 1905 el país va començar a experimentar una sèrie de canvis econòmics com la introducció al procés industrial, fet que va comportar un proletariat descontent per les condicions laborals.
-La revolució bolxevic: març de 1917
Les protestes espontànies de la població de San Petes-burg van desencadenar en moviments revolucionaris contra el règim tsarista. El règim va caure i es va instaurar un govern provisional amb el suport dels soviets obrers.
Per una banda, el Govern provisional va establir llibertats polítiques. Per l'altra els Soviets els Soviets no estaven contents amb el govern provisional van anar fent més dures les seves crítiques. Eren governs contradictoris.
Més endavant, el govern provisional va acabar en mans d' Alexandre Kerensky un socialista revolucionari. En vista de totes les mancances que el govern provisional no podia assolir, van sorgir els bolxevics, que semblaven l'esperan-ça del poble. El seu lema: pau, terra i pa.
-La revolució bolxevic: novembre de 1917
Després de molts dubtes per part dels dirigents bolxevics, Lenin va decidir actuar amb l'ajuda de Trotsky, que va liderar l'exèrcit roig, una milícia de soldats revolucionaris controlada per el partit de Lenin.
El cop d'Estat del 7 de novembre va resultar funcionar i el govern provisional va ser destituït. Lenin va col·locar-se al front d'un govern basat en un partit de dos cents mil membres que proclamava un inici de d'una nova etapa comunis-ta.
Lenin i el seu govern van formar el PCUS (Partit Comunista de l'Unió Soviètic).
3.L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES:
Els estats units van sortir molt beneficiats de la 1ra Guerra mundial, la venda de aliments, armes i productes industrials a Europa, i a més les pèrdues humanes van ser mínimes per a ells.
Al final de la gran guerra Estats Units era la primera potencia econòmica mundial: la seva producció agrícola era molt elevada i la industrial gairebé arribava al 50% de la producció mundial.
A més molts països d'Europa estaven endeutats amb Amèrica la qual cosa va representar un major enriquiment d'aquest país.
La dècada consecutiva a la fi de la gran guerra va ser de gran prosperitat per als Estats Units i es va consolidar l'estil de vida americà basat en el consumisme.
L'expansió d'Estats Units es va basar en la transformació del procés de producció de bens. D'una banda, el taylorisme i el fordisme van incrementar la productivitat i reduir els costos.
D'altra banda, l'augment dels salaris, els préstecs bancaris, les campanyes publicitàries , etc. van obrir les portes a l'era del consum de masses.
La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la borsa. L'eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa. D'avant el gran desfici borsari la població es va exaltar i demanaven crèdits per a comprar més i més accions.
En mig d'aquesta eufòria, Europa va acabar de recuperar-se, per tant va deixar de necessitar els productes d'Estats Units i va apostar per a la seva pròpia producció. Això va afectar molt a els Estats Units, va començar per els pagesos que van haver d'eliminar excedents ja que no venien productes a l'altre continent, a la industria va passar un esdeveniment semblant, l'acumulació d'estocs va desencadenar una continua baixada de preus que va acabar amb el tancament de moltes empreses.
A mida que passava el temps, mes negocis havien de tancar i l'atur va pujar encara més.
El 24 d'octubre de 1929 (dijous negre) la borsa estatunidenca va patir el que s'anomena el crac borsari del 29, que va provocar la fallida de molts bancs, el nombre d'aturats va augmentar i Amèrica es va sumir en la Gran Depressió, que mes tard es va escampar per la resta del mon.
viernes, 6 de mayo de 2011
Característiques del Modernisme Català
El modernisme és un estil principalment arquitectònic que es va desenvolupar principalment a Catalunya. La ciutat que més obres modernistes engloba és Barcelona, que al llarg d'uns 50 anys, entre 1880 i 1930, va ser l'escenari d'un nou moviment artístic.
Encara que es part d'una corrent general que sorgeix en tota Europa, a Catalunya adopta una personalitat pròpia i diferenciada.
A finals del segle XIX sorgeixen en Europa tendències arquitectòniques que van trencar amb els criteris tradicionals i van buscar noves formes d'edificar amb l'ull posat al segle XX.
Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han cambiat la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les que s'ha anat establint indústries que tenien un nombre creixent de burgesos. El modernisme és doncs, un estil urbà i burgès.
El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa, la qual es veu reflexada en els materials de construcció que s'hi utilitzen, en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes.
Els arquitectes i escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors com a elements decoratius, ja siguin com figures adjuntades o com adornaments de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de tamany major, animals o persones, i en les cornises elements amb color. Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat que contenes motius inspirats en la naturalesa.
El desenvolupament del modernisme és fomentat en Catalunya per la burgesia, que es sent catalana i és culta i sensible a l'art. Aquesta burgesia es veu en aquesta nova arquitectura. La manera d'expressar la seva identitat catalana y de posar manifest de manera discreta de la seva riquesa són aspectes que la burgesia vol mostrar al públic finançant les obres modernistes.
Van ser més de 100 arquitectes els que van realitzar edificis d'estil modernista català. Van destacar sobretot tres autors: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Algunes de les obres més representatives són: el Parc Güell, la Casa Batlló, la Pedrera, la Sagrada Família i la Casa Lleó i Morera.
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per l'Unesco com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Encara que es part d'una corrent general que sorgeix en tota Europa, a Catalunya adopta una personalitat pròpia i diferenciada.
A finals del segle XIX sorgeixen en Europa tendències arquitectòniques que van trencar amb els criteris tradicionals i van buscar noves formes d'edificar amb l'ull posat al segle XX.
Aquest moviment és conseqüència de la Revolució Industrial, i dels avanços derivats d'ella, com l'electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que han cambiat la forma de viure de la població i han originat un creixement de les ciutats, en les que s'ha anat establint indústries que tenien un nombre creixent de burgesos. El modernisme és doncs, un estil urbà i burgès.
El modernisme rebutja l'estil poc atractiu de l'arquitectura industrial de la primera meitat del segle XX, i desenvolupa nous conceptes arquitectònics basats en la naturalesa, la qual es veu reflexada en els materials de construcció que s'hi utilitzen, en les formes dels edificis i en les figures de les seves façanes.
Els arquitectes i escultors col·loquen en l'exterior dels edificis ocells, papallones, fulles i flors com a elements decoratius, ja siguin com figures adjuntades o com adornaments de la pedra o ceràmica. També es col·loquen figures de tamany major, animals o persones, i en les cornises elements amb color. Les finestres i els balcons disposen de reixes de ferro forjat que contenes motius inspirats en la naturalesa.
El desenvolupament del modernisme és fomentat en Catalunya per la burgesia, que es sent catalana i és culta i sensible a l'art. Aquesta burgesia es veu en aquesta nova arquitectura. La manera d'expressar la seva identitat catalana y de posar manifest de manera discreta de la seva riquesa són aspectes que la burgesia vol mostrar al públic finançant les obres modernistes.
Van ser més de 100 arquitectes els que van realitzar edificis d'estil modernista català. Van destacar sobretot tres autors: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Algunes de les obres més representatives són: el Parc Güell, la Casa Batlló, la Pedrera, la Sagrada Família i la Casa Lleó i Morera.
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per l'Unesco com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.
jueves, 5 de mayo de 2011
jueves, 28 de abril de 2011
CARACTERÍSTIQUES DE L'IMPRESSIONISME
És un moviment pictòric nascut a França que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. El seu vessant més conegut és la pintura. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. La seva principal preocupació va ser reflectir la llum. La seva importància és clau en el desenvolupament de l'art posterior, especialment les avantguardes.
Concentraven la seva atenció en espais més plans i més senzills i en superfícies més lluminoses. L'escola de Barbizon va adoptar la pintura a l'aire lliure(Rosseau).
L'impressionisme, un moviment resultat d'una evolucio prolongada que col·locà definitivament al segle XIX sota el signe del paisatge i la recerca d'un llenguatge noy basat en un naturalisme extrem.
Els artistes impressionistes nascuts majoritàriament entre 1830 i 1869, no es van trobar a París fins la dècada del 1860. L'any més important per al moviment va ser 1869 quan Pierre-Auguste Renoir i Claude Monet van pintar junts a La Grenouvillère.
Els dos autors van començar a usar amb creixent freqüència colors purs i sense barreja, sobretot els tres colors primaris i a prescindir dels negres i terrossos. També la llum va anar convertint-se en el gran factor unificador de la figura i el paisatge.
A finals del 1869 els principals pintors del període ja es coneixien bé els uns als altres i la caserna general d'aquest cercle artístic va esdevenir prop del taller d'Edouard Manet.
Per primera vegada durant la guerra franc-prussiana els impressionistes han de separar-se: Renoir i Manet es van quedar a París i Durand-Ruel (d'ara endavant l'oficial del grup) a Londres.
Les característiques de l'impressionisme són molt clares i intenten plasmar la llum i els efectes d'aquesta en els paisatges i moments agradables de la vida, sense treure el protagonisme d'aquell que reflexa. Aquest moviment artístic va sorgir després de l'ecleticisme i com una continuació del realisme que també adopta com a tema la vida quotidiana.
La diferència entre el realisme i l'impressionisme és que en aquest últim, les obres no passen l'impressió del pintor de forma subjectiva.
El paisatge és potser la gran estrella de la pintura impressionista, sent la clau peruqè els artistes puguin jugar amb els colors. Les característiques més comunes de l'impressionisme son l'ús de colors purs sense mescla, la saturació i l'abundància del color, contrast cromàtic, abundància de colors clars i brillants i la casi ausència de negres.
Els pintors tendien a pintar de forma lliure, utilitzan petites pinzellades fragmentades.
Un dels artistes més importants que compten amb característiques impressionistes és sens dubte Monet així com també Edgar Degas, Paul Cezanne, i altres.
Concentraven la seva atenció en espais més plans i més senzills i en superfícies més lluminoses. L'escola de Barbizon va adoptar la pintura a l'aire lliure(Rosseau).
L'impressionisme, un moviment resultat d'una evolucio prolongada que col·locà definitivament al segle XIX sota el signe del paisatge i la recerca d'un llenguatge noy basat en un naturalisme extrem.
Els artistes impressionistes nascuts majoritàriament entre 1830 i 1869, no es van trobar a París fins la dècada del 1860. L'any més important per al moviment va ser 1869 quan Pierre-Auguste Renoir i Claude Monet van pintar junts a La Grenouvillère.
Els dos autors van començar a usar amb creixent freqüència colors purs i sense barreja, sobretot els tres colors primaris i a prescindir dels negres i terrossos. També la llum va anar convertint-se en el gran factor unificador de la figura i el paisatge.
A finals del 1869 els principals pintors del període ja es coneixien bé els uns als altres i la caserna general d'aquest cercle artístic va esdevenir prop del taller d'Edouard Manet.
Per primera vegada durant la guerra franc-prussiana els impressionistes han de separar-se: Renoir i Manet es van quedar a París i Durand-Ruel (d'ara endavant l'oficial del grup) a Londres.
Les característiques de l'impressionisme són molt clares i intenten plasmar la llum i els efectes d'aquesta en els paisatges i moments agradables de la vida, sense treure el protagonisme d'aquell que reflexa. Aquest moviment artístic va sorgir després de l'ecleticisme i com una continuació del realisme que també adopta com a tema la vida quotidiana.
La diferència entre el realisme i l'impressionisme és que en aquest últim, les obres no passen l'impressió del pintor de forma subjectiva.
El paisatge és potser la gran estrella de la pintura impressionista, sent la clau peruqè els artistes puguin jugar amb els colors. Les característiques més comunes de l'impressionisme son l'ús de colors purs sense mescla, la saturació i l'abundància del color, contrast cromàtic, abundància de colors clars i brillants i la casi ausència de negres.
Els pintors tendien a pintar de forma lliure, utilitzan petites pinzellades fragmentades.
Un dels artistes més importants que compten amb característiques impressionistes és sens dubte Monet així com també Edgar Degas, Paul Cezanne, i altres.
viernes, 1 de abril de 2011
jueves, 24 de marzo de 2011
miércoles, 23 de marzo de 2011
Característiques del Realisme
El Realisme pictòric, és un moviment que intenta plasmar objectivament la realitat. En el cas concret de les arts plàstiques, el realisme aconsegueix la màxima expressió a França, en la meitat del segle XIX. La seva característica principal és la reflexió sobre la realitat, sense idealitzar. Els artistes van deixar de banda els temes sobrenaturals i màgics i es van centrar en temes més quotidians com ara la implantació de la burgesia, la consciència en els artistes dels terribles problemes socials de la industrialització i la temàtica social
- La seva característica principal és la reflexió sobre la realitat, sense idealitzar ni la societat, ni la naturalesa, ni el passat, com ho havia fet el corrent del Romanticisme.
- També es caracteritza perquè els artistes van deixar de banda els temes
Els principals subjectes pictòrics van ser els de la vida quotidiana. Els canvis fonamentals que fan que es passi del romanticisme al realisme són:
- La definitiva implantació de la burgesia oblidant-se de la causa de 1789, ja que prefereixen assaborir els plaers de la vida.
- La consciència en els artistes dels terribles problemes socials de la industrialització: treball per a nens i dones, jornades laborals interminables ...
- Desencant amb els estímuls revolucionaris de 1848, que porten l'artista a oblidar-se del tema polític i a centrar-se en el tema social. sobrenaturals i màgics i es van centrar en temes més corrents.
- La seva característica principal és la reflexió sobre la realitat, sense idealitzar ni la societat, ni la naturalesa, ni el passat, com ho havia fet el corrent del Romanticisme.
- També es caracteritza perquè els artistes van deixar de banda els temes
Els principals subjectes pictòrics van ser els de la vida quotidiana. Els canvis fonamentals que fan que es passi del romanticisme al realisme són:
- La definitiva implantació de la burgesia oblidant-se de la causa de 1789, ja que prefereixen assaborir els plaers de la vida.
- La consciència en els artistes dels terribles problemes socials de la industrialització: treball per a nens i dones, jornades laborals interminables ...
- Desencant amb els estímuls revolucionaris de 1848, que porten l'artista a oblidar-se del tema polític i a centrar-se en el tema social. sobrenaturals i màgics i es van centrar en temes més corrents.
viernes, 18 de marzo de 2011
Característiques del Romanticisme
Romanticisme
Al S.XIX el romanticisme expressava el patiment i el dolor humà, els quadres eren amb molta llum, i pretenia fugir de tot el que fós real i escapar a l’imaginari.
Pintaven sense tenir en compte els esquemes de l’acadèmia i no seguien els cànons de bellesa.
Va haver-hi un gran avanç amb la indústria i la tecnologia. Hi ha una sèrie d’innovacions:
-Aparèix el tren
-Hi ha l’inevció de la fotografia
L’artista romàntic té un “adversari”, el cine i la fotografia, per aquest motiu ha de lluitar.
Els artistes es decanten més cap a l’expressió dels sentiments.
L’art romàntic deixa enrere el segle de les llums(any 1800). Posàven els sentiments davant la raó.
Hi havia moltes composicions dramàtiques, els colors eren espontànis I hi havia una gran expressió dels sentiments.
Després del romanticisme ve el realisme que intentarà mostrar l’art i la societat tal i com són.
En aquesta etapa de l’art l’amor hanava més enllà de la mort.
Hi havia una intensa expresivitat i la societat estava en un període de revolea.
Els autors més representatius d’aquella època eren:
-Turner i Contsable, que eren Anglesos.
-Friedrich, que era Alemany.
-Fuselli, era Italià.
Al S.XIX el romanticisme expressava el patiment i el dolor humà, els quadres eren amb molta llum, i pretenia fugir de tot el que fós real i escapar a l’imaginari.
Pintaven sense tenir en compte els esquemes de l’acadèmia i no seguien els cànons de bellesa.
Va haver-hi un gran avanç amb la indústria i la tecnologia. Hi ha una sèrie d’innovacions:
-Aparèix el tren
-Hi ha l’inevció de la fotografia
L’artista romàntic té un “adversari”, el cine i la fotografia, per aquest motiu ha de lluitar.
Els artistes es decanten més cap a l’expressió dels sentiments.
L’art romàntic deixa enrere el segle de les llums(any 1800). Posàven els sentiments davant la raó.
Hi havia moltes composicions dramàtiques, els colors eren espontànis I hi havia una gran expressió dels sentiments.
Després del romanticisme ve el realisme que intentarà mostrar l’art i la societat tal i com són.
En aquesta etapa de l’art l’amor hanava més enllà de la mort.
Hi havia una intensa expresivitat i la societat estava en un període de revolea.
Els autors més representatius d’aquella època eren:
-Turner i Contsable, que eren Anglesos.
-Friedrich, que era Alemany.
-Fuselli, era Italià.
jueves, 10 de febrero de 2011
lunes, 7 de febrero de 2011
Goya
Goya neix a Zaragoza el 30 de maig al 1796.
El seu estil era propi del Barroc. Ell volia apendre a la cort, uns anys mes tard es va instalar a Espanya, on va apendre a plasmar llum i il•luminació a la seva pintura.
Al 1771 estarà a Parma on farà un dels seus quadres més importants, la seva estancia va ser curta pero molt productiva. La temàtica de les seves obres era religiosa.
Començarà a fer els seus primers encàrrecs i farà alguns esborranys per elaborar tapissos, portarà 18 anys fent encàrrecs i s'interesarà per l'efecte de la llum i el color.
Va fer altres encàrrecs i va ingresar a l'academia de St Fernando per fer un crist i decorar una basílica.
Va anar a Madrid per retratar a la familia de Carles III i va mantenir contacte amb ducs per obtenir feina.
Al 1792 es posà malalt, i això va comportar que Goya es quedes sord, va necessitar 6 mesos per recuperar-se, això canvia la seva pintura, pasa de ser dolça a ser més dura i expresiva.
Iniciarà una relació amb Doña Cayetana, la qual li farà de model. Es diu que " la maja desnuda" es Doña Cayetana. Goya va criticar apsteces de l'época amb dibuixos i anticipava l'impresionisme i l'expresisme, es va convertir en el numero 1.
Al segle XVIII treballa tranquil i va fent, però quan estallar la guerra, afectar directament a Goya, no sabia en quina part estava a favor. El seu estil es tornà més trist, denunciava la tortura a través dels seus dibuixos. En els seus quadres la persona que ho mira és com si fós un espectador que observa la situació des de fora.
Goya pateix diverses malalties i les seves pintures es tornen negres, la temàtica gairabé es subrealista.
Al 1821 es trasllada a França, els seus últims anys els pasarà a Burdeos.
Goya mort a Burdeos a l'edat dels 82 anys, i després de la sev amort el seu estil es admirat per mots pintors
El seu estil era propi del Barroc. Ell volia apendre a la cort, uns anys mes tard es va instalar a Espanya, on va apendre a plasmar llum i il•luminació a la seva pintura.
Al 1771 estarà a Parma on farà un dels seus quadres més importants, la seva estancia va ser curta pero molt productiva. La temàtica de les seves obres era religiosa.
Començarà a fer els seus primers encàrrecs i farà alguns esborranys per elaborar tapissos, portarà 18 anys fent encàrrecs i s'interesarà per l'efecte de la llum i el color.
Va fer altres encàrrecs i va ingresar a l'academia de St Fernando per fer un crist i decorar una basílica.
Va anar a Madrid per retratar a la familia de Carles III i va mantenir contacte amb ducs per obtenir feina.
Al 1792 es posà malalt, i això va comportar que Goya es quedes sord, va necessitar 6 mesos per recuperar-se, això canvia la seva pintura, pasa de ser dolça a ser més dura i expresiva.
Iniciarà una relació amb Doña Cayetana, la qual li farà de model. Es diu que " la maja desnuda" es Doña Cayetana. Goya va criticar apsteces de l'época amb dibuixos i anticipava l'impresionisme i l'expresisme, es va convertir en el numero 1.
Al segle XVIII treballa tranquil i va fent, però quan estallar la guerra, afectar directament a Goya, no sabia en quina part estava a favor. El seu estil es tornà més trist, denunciava la tortura a través dels seus dibuixos. En els seus quadres la persona que ho mira és com si fós un espectador que observa la situació des de fora.
Goya pateix diverses malalties i les seves pintures es tornen negres, la temàtica gairabé es subrealista.
Al 1821 es trasllada a França, els seus últims anys els pasarà a Burdeos.
Goya mort a Burdeos a l'edat dels 82 anys, i després de la sev amort el seu estil es admirat per mots pintors
jueves, 3 de febrero de 2011
Neoclasicisme
Va neixer a França com a reflexe de les idees liberals reconectades per la il·lustració.
El neoclasicisme intenta expresar valors com la igualtat, la fidelitat i la llibertat.
Els arquitectes imiten l'art grecorromà i els escultors fan el mateix i afegeixen el naturalisme.Els pintors feien servir colors purs i escenificàven l'antigüitat.
Va haver-hi un augment del pensament científic i va aparèixer una afició al coleccionisme i també van aparèixer els museus.
Es van descobrir les ruïnes i això fa que el gust en la construcció dels romans es recuperi.
Hi havia una importància amb les acadèmies d'art, eren llocs on els pintors aprenien a pintar, és aquí on donen els cànnons de bellesa que els pintor segueixen.
L'arquitectura del neoclasicisme:
Ve de l'arquitectura grega. A frança i Anglaterra utilitzàven l'esquema del partenó per fer els edificis.
-L'arquitectura era proporcionada, harmònica i equilibrada.
-No hi havia molta decoració, però n'hi havia
-Predominava la oritzontalitat
-Es podia veure el material amb el cual estava construït.
-Tot havia de tenir una funció ven diferenciada.
-Les columnes més utilitzades eren les dòricas.
-Hi havia moltes finestres.
Al museu del prado és l'edifici més representatiu del neoclasicisme que hi ha a Espanya.
Escultura neoclàssica:
Caracteristíques:
-Els materials utilitzats eren els nobles com el marbre i el bronze.
-Les escultures no eren policromada.
-La bellesa idealitzada era la juventud.
-Estàven pensades per ser observades des de tots els punts de vista.
-Tenien una funció decorativa.
-Hi havia un cert interès per l'anatomia humana.
-La temàtica sovint era mitològica.
Pintura neoclàssica:
Tenien una funció didàctica i propagandistica. Havia de ser didàctica perquè els burgesos que encarregàven les pintures havien guanyat la revolució i havien d'ensenyar i explicar al poble seva manera de pensar. I sempre hi havia una doble lectura en totes les pintures.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)